Olot,1963.
Primers anys de formació amb el pintor Lluís Carbonell, per passar ha seguir formant-se a l’Escola de Belles Arts d’Olot. Un altre mestre és el seu germà gran, també pintor.
Comença Influenciat per la temàtica del seu germà, paissatges urbans de Eivissa, Mikonos, Santorini i Cadaqués, jugant amb les llums i les ombres. Les natures mortes amb influencies de Giorgio Morandi. La tècnica llavors emprada era a l’oli, però el fet del secatge lent el fa començar a treballar amb acrílic, que no ha deixat. Temps de buscar un llenguatge propi, comença amb el collage i matèries (sorra fina), enganxades i tenyides donant-l’hi una personalitat que el comença
a definir, temes de platges desèrtiques o amb elements solitaris ( paquets de tombones amb lones que les protegeixen, para-sols.)
Mai ha deixat d’estar pendent dels moments artístics que l‘ acompanyen i en treu el seu rendiment particular. Arriba un encàrrec per participar amb un llibre però el tema era obligat, el paisatge d’Olot, accepte el repte, però defuig del paisatge de l’escola d’Olot, i mostra un visió de un paratge molt conegut, La Moixina, els belustres i pinyes passen ha ser protagonistes emboltats de tota la natura. Aquesta inclusió al paisatge el porta a obrir temes nous, la fageda, boscos de bedolls, parc nou etc. La tècnica emprada ( esquitxats, resultant una trama de colors ) dona un resultat molt personal.
Un viatge a Nova York l’impacte visualment, vol pintar aquella ciutat però no troba com fins uns anys després, un dia netejant la paleta amb uns papers va veure que les taques que resultaven podien ser vàlides per aixecar els temes de la ciutat, llavors construeix les obres amb collage.
Sempre amb la motivació d’anar a l’estudi a disfrutar, no deixa de buscar una evolució personal i pictòrica que no sap on el portarà.
https:// www.facebook.com / enric solanilla
https:// www.instagram.com/ enric solanilla
https:// VirtualGallery.com/ enric solanilla
https:// YouTube.com/ enric solanilla